En explorar el mitjà acrílic, em submergeixo en els seus misteris, abraçant la interacció entre *translucidez i transparència, textures i fluïdesa. Em captiva com els reflexos i refraccions de la superfície dansen sobre els meus llenços, amb tons metàl·lics i pintures d'interferència que afegeixen profunditat i intriga a la meva obra. Derrocant barreres autoimposades i aquelles de les quals potser no és conscient, deixo que l'espontaneïtat guiï el meu procés artístic. Els meus gestos pictòrics expressen una sensació d'aleatorietat que reflecteix l'intricat caos del bosc: una cacofonia simfònica curulla de vida, on el miceli i les arrels es comuniquen per a la supervivència del bosc. Imagino el bosc com una orquestra, on cada element contribueix a una simfonia harmoniosa i alhora caòtica. Amb cada pinzellada, entaulo un diàleg amb els meus materials, reflectint la interconnexió de tots els éssers vius. La meva obra encarna aquesta vibrant interacció, convidant a l'espectador a submergir-se en la bellesa de la vida, la lluita per la supervivència i la resiliència del món natural.

El bosc és una poderosa metàfora de la connexió humana i la necessitat de protegir el nostre planeta. Així com els arbres i el sotabosc depenen els uns dels altres per al seu manteniment i fortalesa, hem de reconèixer els nostres llaços compartits en la vida. En cuidar el nostre planeta, ens cuidem inherentment els uns als altres, aprofundint la nostra connexió amb nosaltres mateixos i amb els altres. Cada pinzellada que faig reflecteix aquesta connexió, emfatitzant la importància de la col·laboració i la comprensió en el nostre camí compartit.